Usted está aquí: Página principal > Fuentes de información > Bibliografia catalana

Bibliografia catalana

Jordi Ardanuy

Bibliografia en llengua catalana d'assaigs sobre vampirs publicats en suport paper.

1 Assaigs dedicats als vampirs i a la seva casuística o que tracten el tema amb certa extensió des d’una perspectiva d’actualitat, històrica, folklòrica, científica o esotèrica.

• Agències (2003) «Romania prepara el congrés sobre Dràcula». El Periódico,  (29 de març), p. 82.

• Fernàndez, Carme (1992). «El virus de la ràbia podria ser la causa del vampirisme». Diari de Barcelona. (6 de març), p. 57.

• Olcina Aya, Emili. (2003). «[Introducció]» a El Llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de vampirs de Goethe a Scott Fitzgerald, 1797-1927». Barcelona: Laertes, p. 9-31 (L’Arca, 83).

• Prat Caros, Joan (1987). «El mite antic i misteriós del vampir». El País Quadern, 6 (261, 27 de setembre.), p.1‑3.

• Guillamon, Julià (1984). «Pròleg». Carmilla. Barcelona: Laertes. (L’Arca, 6). [1a ed 1984; 2a ed. 1986; 3a ed. 1990; 4a ed 1993; 5a ed. 1998. [Es fa ressò de les infundades idees de Bourre sobre que el personatge de Carmilla és Bàrbara de Cilly].
   

2 Assaigs sobre els vampirs a l’art: literatura, cinematografia i d’altres (no simples ressenyes de pel·lícules en exhibició).

• Abella, Anna (2005). «Els primers vampirs literaris». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 4.

• Casas, Quim (2005). «Les cares del terror». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 6.

• Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs». El Correo Catalán. (20 de desembre).

• Comas, Antoni (1963). «Joan Perucho: miralls i vampirs (II)». El Correo Catalán. (27 de desembre).

• Comas, Antoni (1968). «Joan Perucho: miralls i vampirs». Assaigs sobre literatura. Barcelona: Tàber, 1968. p. 289-295.

• Arnau, Carme (1991). «'Les històries naturals', un vampir per terres catalanes». Avui Cultura (6 d'abril), p. 9.

• Estirado Ruiz, Laura (2005). «Dents llargues que fan denteta. "L'Historiador" imposa la moda gòtica». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 4.

• Fecé Gómez, Josep Lluís (1992). «El Cinema vampir: anàlisi d'’El conde Drácula’, de Jesús Franco, i ‘Vampyr-Cuadecuc’, de Pere Portabella». Cinematògraf , 1, p. 275-286.

• Gil, Emili. (2003). «Introducció. Breu recorregut per la narrativa de vampirs». Carmilla. València: Brosquil, p. 7-34 (Clàssics Terror, 2).

• Guarner, José Luis (1979). «Dràcula cada nit». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 44-45.
  Guillamon, Julià (1984). «Quan els vampirs parlen en català». Serra d'Or. Any XXVI, Núm. 292 (gener), p. 21-23. [Sobre Joan Perucho].

• Guillamon, Julià (1986). «Literatura i vampirisme: 'Les històries naturals' de Joan Perucho». Barcelona: Universitat de Barcelona. [Tesi].

• Guillamon, Julià (1989). Joan Perucho i la literatura fantàstica. Barcelona: Edicions 62. [La temàtica vampiresca amb motiu de 'Les històries naturals', el cinema fantàstic (Hammer), la relació amb la cultura "pop" dels cinquanta i seixanta].

• Jiménez, Susana (2005). «La gestació d'un vampir». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 2-3.

• Martínez-Gil, Víctor (2004). «Tractats de vampirologia». Els altres mons de la literatura catalana. Barcelona: Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg. p. 205-207.

• Nadal, Marta (1985). «'Luvowski o la desraó': la raó d'una trilogia». Serra d'Or, 312 (setembre), p. 11-12. [Estudi de la novel·la 'Lukowski o la desraó' de  Jaume Cabré].

• Nolla, Jaume (2004). «Aquest estiu. Literatura». Avui. (27 d’agost), p. E2.

• Pagès Jordà, Vicenç (2003). «Un nou cànon del vampirisme». Caràcters. 2a època,, núm. 24 (juny), p. 34. [Reivindicació sobre Emili Olcina com especialista en literatura de temàtica literària sobre de vampirs].

• Porter Moix, Miquel (1993). «El "Dràcula" de Francis Ford Coppla». Serra d'Or, 399 (març), p. 68.

• Roig, Sebastià (2006). «Els petons letals del vampir». Els malsons dels nostres avis. El terror i el fantàstic a Catalunya (1900-1936). Barcelona: Dux, p. 95-115.

• Salva, Bernat (1993). «Vampiritzats per Coppola. Petons des dels Càrpats». Avui (3 de gener) p. 4-7.

• Sampol, Gabriel de la S. T. (1997). «La teologia de la sang en les històries de vampirs».Lletra de Canvi, núm. 43 (Segon Trimestre), p. 34-37.

• Sampol, Gabriel de la S. T. (2002). «Els nous vampirs». Retxes, núm 15, p. 46-47.

• Suárez Fernández, José Carlos (2002). «Dràcula: mite bàsic del cinema de terror». Mites i llegendes de Maria Bargalló i Joana Zaragoza (eds.). Tarragona: Cossetània edicions (Antines, 4), p. 171 - 207. [Basat en una tesi de grau (tesina de llicenciatura).

• Vendrell, Ramon (2005). «Vampirisme pop». A «Torna Dràcula». Llibres. El Periódico de Catalunya (27 d'octubre de 2005), p. 5.
   

3 Assaigs centrats en el Dràcula històric.

• Andreescu, Stefan (1979). «Dràcula o les etapes del forjament d'una llegenda». L’Avenç, núm 20 (octubre), p. 38-43.

• Luján, Asun C (1991). «La Mansió de Dràcula: a la recerca d'un vampir entre les restes de 'l'empalador'». Avui (1 de desembre), p.16-17.

• Sella, Antoni; Ruiz-Domènec, José Enrique [Assessor històric] (2005). «La veritable història de Dràcula». Sàpiens, núm 31 (maig), p 48-52.

• Petrut, Alina Andreea (2006). «Qui era realment Dràcula?». Eureka, núm. 8 (octubre), p. 16-18.

4 Ressenyes literàries i de teatre.

• Agut, Joan (2003). «Xucladors de sang». Avui Cultura, (15 de maig), p. 11. [Sobre: Emili Olcina (ed). El llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de vampirs, de Goethe a Scott Fitzerald, 1797-1927. Barcelona: Laertes, 2003].

• Alsina, Alba (2000). «Perversions vampíriques». Avui Cultura, (28 de setembre), p. 12. [Sobre: Anne Rice. Pandora. Noves històries de vampirs. Barcelona: Edicions 62, 2000].

• Canyada, Xavier (1990). «Les Aventures d'un vampir una mica especial». Avui Cultura (29 de desembre), p. 10. [Sobre: Carlos Puerto. Els vampirs ataquen de nit. Barcelona: Timun Mas, 1990].

• Cid, Josep Sebastià (1989). «La Ironia i la poètica dels vampirs». Avui Diumenge,  (9 de juliol), p. 24. [Sobre: Julià Guillamon. Joan Perucho i la literatura fantàstica. Barcelona: Edicions 62, 1989 (Llibres a l'abast, 244)].

• EFE. «Metros estrena «Sangpura» al Teatre Lliure». El Punt, 11 d'octubre de 2005.

• Europa Press. «El coreògraf Ramon Oller estrena 'Sangpura' en el Fabià Puigserver, una història de vampirs». «www.vilaweb.com», 11 d'octubre de 2002.

• Ibañez, Ma Eugenia. «‘L’historiador’ irromp amb els ingredients d’un ‘best-seller’». El Periódico de Catalunya (24 d'agost de 2005), p. 44.

• Tobar, Felip (2002). «Nou Flanagan nou». El Temps,  núm. 937 (28 de maig), p. 113. [Sobre: Andreu Martín; Jaume Ribera. Els vampirs no creuen en Flanagans. Barcelona: Columna Edicions, S.A. (Col·leció jove, 177)].

• Tomàs, Anna. «Desig de Sang». Avui Cultura (8 de febrer), p. 14. [Sobre «La mirada del vampir» de Vicenç Villatoro].

• Torres, Maria (2002). «Deliris de vampirisme». El Periódico de Catalunya, (8 de novembre), p. 22. [Sobre Andreu Martín. Corpus delicti. Barcelona: Planeta, 2002, que te la forma del diari personal de John George High].

5 El  vampirs a la Xarxa.

• Crespo, Martí (2005). «La xarxa catalana». Presència, (7 d'octubre de 2005), p. 35. [Breu referència al web de Cercle V].