|
Coneixem el veritable comte Dràcula
per fotografies de llibres i a través d'Internet.
L'exposició és la primera possibilitat contemplar-lo
directament. Un llarg camí per estar amb nosaltres, per
poder-lo mirar-lo als ulls amb un cert risc.
Imatge:
Pintor alemany, Vlad III Tepes, l'Empalador, segona
meitat del segle XVI. Kunsthistoriches Museum Wien,
Gemälgalerie, Viean.
 EL
SALVATGE EUROPEU
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
La
mostra sorgeix de les tesis dutes
a terme per l'antropòleg Roger Bartra en els seus
llibres El salvaje en el espejo (1992. 2a ed. a
Ediciones Destino, 1996) i El salvaje artificial
(Era/UNAM, Mèxic, 1997), i per l'escriptora Pilar
Pedraza a La bella, enigma y pesadilla (Tusquets)
i Máquinas de amar (Valdemar). El CCCB va
proposar a tots dos intel·lectuals
que comissariessin l'exposició.
Tot
i que des de fa un quant temps
associem el terme salvatge als pobladors primitius no
occidentals, el concepte de salvatge és una creació
europea d'origen grec que caracteritzava com a tals els
qui estaven fora de la civilitat:
éssers bestials, primitius, amenaçadors i perillosos que
vivien molt a prop, però més enllà de la polis i de les
seves normes.
El
concepte de salvatge europeu s'ha transformat amb el pas
del temps. El salvatge grec és una criatura ambigua, mig
humana mig animal i emparentada amb els déus (centaure,
sàtir, ciclop) que viu a la naturalesa i no té
pretensions de conquesta, a
diferència dels bàrbars. A l'edat mitjana, els salvatges
es converteixen en homes silvestres i ermitans coberts
de pèl. A partir de la conquesta d'Amèrica, pobles
sencers van caure sota aquest tòpic, que en va
dificultar el coneixement i en va esborrar els contorns
humans. Durant els segles XVIII i XIX, amb els avenços
de la ciència i el major coneixement del cos i la ment,
el salvatge es cola per les esquerdes interiors de la
consciència occidental. Es parla, llavors, del "salvatge
interior": aquella part de nosaltres mateixos que no ens
reconeixem, el monstre desconegut que ens habita. Avui,
el salvatge encarna el qui viu entre nosaltres, però
respon a una alteritat que no acabem d'assimilar.
L'Altre que resulta amenaçador per al nostre mode de
vida (marginats, lumpen, emigrants, tribus urbanes...).
L'exposició recorre la iconografia de la figura del
salvatge europeu a través de l'art: Ribera, Goya i
Buñuel; Dürer, Mantegna i Bocklin; Salvatore Rosa,
Gustave Moreau i Cindy Sherman; Swift, la "fàbrica"
Marvel i George F. Watts... Com també en totes les seves
accepcions: sàtirs i centaures, ermitans i silvestres,
bruixes i yahoos, homes elefant i dones barbudes o
herois populars com Tarzan i la Dona Pantera. |
